El m n d'ahir.2

‘I l’únic moment realment feliç i alegre que dec a l’escola va ser el dia que vaig tancar-ne la porta per sempre darrere meu’ p 48

 

 

 

 

 

 

Els que estem assenyalats per la fal·lera de la historiografia sempre tenim un al·licient de més a l’hora d’encetar les memòries d’un escriptor. Més encara en el cas d’un escriptor com Stefan Zweig. Sovint aquesta pulsió històrica es posa davant de la literatura mateixa. Seria el cas de ‘Un mundo aparte’ de Herling-Grudzinski, inferior en tot als ‘Relatos de Kolymá’ de Shalamov, però que en canvi té aquesta visió històrica de la qual Shalamov  prescindeix gairebé completament. ‘El mon d’ahir’ és un gran document històric de la primera meitat del segle XX a Europa, és una historia cultural, fonamentada en el procés d’aprenentatge del propi Zweig, i també és un excel·lent llibre, unes grans memòries escrites amb l’estil que Zweig va donar a tota la seva obra.

El més impactant del llibre és el testimoni de l’enfonsament d’un mon, el del segle XIX centre europeu, que l’autor viu a la seva Viena natal i a tots els centres culturals europeus del moment. Un mon idealitzat, igual que Nabokov idealitza el Petersburg pre revolucionari, però que davant de l’esfondrament iniciat amb la primera guerra mundial i tot el que vindrà desprès (Zweig se suïcida al 1942), al autor li sembla el paradís perdut. Sí que resulta aclaridor, per exemple, la veneració amb que Zweig explica que es tractava el teatre i tot allò que l’envoltava a la Viena imperial. Potser des de aquí s’entén millor a Thomas Bernhard i totes les seves filies (ell) i fòbies (la resta) teatrals vieneses, més de mig segle desprès, però amb una intensitat vital molt semblant a Zweig. En ambdós hi trobem la idea de que allò que en un moment concentrava la màxima expressió de la cultura occidental, art en majúscules, ha esdevingut quelcom mediocre i mutilat.

‘El mon d’ahir’ te algunes absències temàtiques sorprenents. Una és la de la família més directa del propi Zweig. La dona, vaja. Pel llibre van desfilant una munió de companys, amics i coneguts literats, editors i artistes de tota mena, però ni una paraula de parelles. ¿Que es tracta d’una mena de celibat artístic?. Ja ben avançat el llibre, s’esdevé el gir. De ‘el petit pujol boscós on vivia’, pàgina 354, passem a ‘qualsevol menuderia l’havíem de carregar nosaltres mateixos turo amunt’ , pàgina 355. Un moment. ¿D’on ha sortit aquest nosaltres? Deduïm que s’ha casat, més que res perquè cap al final del llibre senyala que es volia casar de nou, ergo hi ha hagut un primer cop. Ja esta bé que la literatura no sigui un niu de tafaneries, però en mig de tantes trobades amb l’elit literària europea no estaria de menys ni que fos anomenar a qui va ser la seva dona.

 Altres absències més històriques poden ajudar també a posar certs temes al seu lloc. Algú del nivell d’en Zweig, amb obra publicada i amb amics als cercles culturals, ignora absolutament, ni una breu referència, a dos moviments que desprès han agafat una volada major. Zweig esta a Zurich al 1917 i no escriu ni una paraula sobre el Cabaret Voltaire i els dadaistes. De fet, escriu més aviat poc sobre avantguardes artístiques, ho despatxa tot com ‘expressionisme’, i nomes al final del llibre quan explica la trobada entre Freud i Dalí (escena impagable)  senyala que aquest últim li sembla el millor dels ‘nous artistes’. També un Zweig que freqüenta la Viena dels anys vint, tot i viure a Salzburg, ni anomena el Cercle de Viena i tots els filòsofs que van sortir arrel de Wittgenstein i el seu ‘Tractatus’. El tema, més que Zweig visqués d’esquenes a les novetats culturals del moment, és que el impacte contemporani tant dels dadaistes com dels positivistes lògics va ser molt menor. Ha estat amb el temps quan els uns per precursors de les avantguardes i els altres com iniciadors d’una nova forma de veure la filosofia, han agafat la importància històrica que tenen ara. No abans.

Menció especial a la brillant traducció al català de Joan Fontcuberta.

Stefan Zweig   El món d’ahir. Memòries d’un europeu   Barcelona  2001  Quaderns Crema